sábado, 13 de noviembre de 2010

L'economia catalana crea més empreses de les que tanca per primera vegada en tres anys .


L'Indicador de Demografia Empresarial de la Conselleria de Treball apunta que en el segon trimestre de l'any han iniciat la seva activitat 25.029 empreses i han hagut de tancar 22.397 empreses.
La consellera de Treball, Mar Serna, ha qualificat d "important" aquest indicador perquè suposa un "canvi de tendència" i apunta cap a la recuperació econòmica i d'ocupació.
Quant a la seva forma jurídica, la meitat d'empreses són d'un empresari individual, el 34,5% són societats limitades, el 4,3%, societats anònimes, i el 11% són altres tipus, com cooperatives. El 77,1% de les empreses són de serveis, el 15,7%, de la construcció i el 7,2% són indústries.
El sector que més ha crescut és el de serveis, ja que el 2008 representava el 73,7% de les empreses i ara està en 77,1%.
Aquest any, el Departament de Treball té previst formar i assessorar més de 54.000 emprenedors i espera promoure la creació de 6.225 micro-empreses que permetran la creació de 8.625 llocs de treball.
Crec que si Catalunya disposés dels diners que es queda Madrid cada any, no tindria cap problema per a sortir de la crisi.
Això significa que més del 95% de les empreses estan creades per individus que, per a seguir treballant, han de buscar alternatives, i ho aconsegueixen, a canvi de perdre drets socials dels treballadors, per això últimament en els nostres pobles o ciutats tanquen els negocis de tota la vida i n'obren de xinesos.
Mentre més baix sigui el nombre d'empreses existents i més gran sigui el nombre de persones que s'hagin de guanyar la vida com sigui, menor serà el nombre de les que tanquin i major el dels més arriscats que obrin.

http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20101112/54067897425/la-economia-catalana-crea-mas-empresas-de-las-que-cierra-por-primera-vez-en-tres-anos.html

sábado, 6 de noviembre de 2010

La Generalitat posa en circulació 1.890 milions d'euros en bons a un cupó del 4,75%.

La Direcció General de Política Financera i Assegurances ha posat en circulació una emissió de deute per un import de 1.890 milions d'euros, ampliables fins a 2.500 milions, amb un cupó fix anual del 4,75%.
Els destinataris d'aquesta emissió són inversors detallistes que poden sol·licitar bons per un import mínim de 1.000 euros i fins a un màxim de 2 milions d'euros.
El període de subscripció es va obrir el 22 d’octubre i finalitzarà el proper 12 de novembre i es podran dur a terme a diverses entitats financeres, com per exemple Caixa Penedès o Caixa Girona.
No domino gaire aquest tema i no he entès gaire de què va, però crec que sempre tindrà mes risc d’arruïnar-se o de fracassar el que tingui una entitat privada que el que tingui una administració pública, ja per molt malament que estiguin les coses, mai deixarà de pagar els seus interessos.
És mes que dubtós que la Generalitat estigui en condicions de retornar els diners al seu venciment i menys retornar aquests diners a un interès tant alt.
Si cada any Catalunya és solidària amb Espanya en la quantitat de 22.000 milions d'euros, ara que hi ha dificultats a Catalunya, lo lògic i de llei seria que Espanya aportés tot el que Catalunya necessita.
I si ningú vol perdre ni un cèntim ja sap, que es compri una caixa forta i que guardi tots els seus estalvis a casa seva i segur que es sentirà més segur.


lunes, 1 de noviembre de 2010

Al pas que anem la propera crisi financera serà encara pitjor

Els economistes, i probablement els periodistes econòmics, han fet una cosa semblant al ridícul en aquesta crisi. Gairebé ningú la va veure venir. Gairebé ningú va saber explicar els fets i avui en dia gairebé ningú sap què diantre passarà.
Nouriel Roubini és un dels pocs que van ser capaços d'anticipar aquesta crisi. Va pronosticar la seqüència exacta de les mutacions de la crisi des de l'inici. I va seguir pessimista el 2009.
Opino que la concentració de poder produeix abús i tirania, de res serveix creure'ns estar en una Democràcia si per exemple es permet que una entitat financera pugui esclavitzar a individus de per vida si no poden tornar els diners d'un préstec hipotecari, a més de deixar-los al carrer .
El que potser succeeix és que la llei capitalista, la de l'oferta i la demanda, no es compleix. Mai s'ha complert, ni es complirà perquè uns quants individus tenen poder per fixar el preu que molts han d'acceptar i callar.